17/11/2009

Crisis econòmica o crisis total

Fa dies que tinc la sensació que a Cerdanyola la crisis no tant sols es econòmica, es de projectes, d’imaginació, i especialment d’il·lusió col·lectiva o de ciutat.

Es un moment complicat, i especialment difícil com per que els responsables polítics es dediquin a buscar solucions a les seves cadires, ambicions personals, o les quotes de poder que els poguí pertocar, i no parlin de projectes de ciutat per acabar el mandat actual fins les properes eleccions d’aquí a 18 mesos, més quant crec que tindria que ésser la seva prioritat, si es per això que es varen decidir presentar davant la ciutadania per ser escollits.

Aquestes situacions son les preferides pels autèntics líders, els que marquen el nivell de les persones, i especialment les que saben ser en el moment presís, ara no es moment de parlar de governs, s’ha de parlar de solucions de com afrontar una situació complicada, no tant per la marxa o ruptura del govern, que es veia venir de fa molts i molts mesos, es tracta de parlar de que em de fer per afrontar els propers dies, mesos, fins el maig del 2011 on tots podrem tornar a decidir el futur de la nostre ciutat.

Això es el que desitgem alguns que poc o molt estem implicats amb la ciutat i seria bo que veritablement ho fessin els que volem veure una ciutat de futur, es per això que demano generositat a tots i ganes d’afrontar aquest esprint de 18 mesos amb un pacte de continguts per solucionar o afrontar les necessitats de ciutat, aquelles que no poden demorar-se més en el temps...

Es per això que demano un pacte de consens entre les 4 formacions presents, i fins i tot les no presents, per poder buscar desprès la solució de govern més adient fins la fi del mandat actual.