Tot té un temps

He de reconèixer que aquests dies m’ha sorprès l’actitud prudent i respectuosa del partit socialista, a mesurat correctament els temps i ha estat a l’alçada per no rebre el foc creuat que s’ha produït aquests dies. Al voltant d’ells la guerra per pactar i sortir a la foto no a deixat de fer víctimes, la primera l’harakiri polític del Toni, que desprès de la baixada de vots era evident. Aquest fet descol·loca i obra les portes als primers franc tiradors (el president d’ICV i el Santi) que disparen a tort i dret desmarcant-se de possibles enteses amb PP i CiU. Mentre els caps de llista d’aquests partits s’engresquen en un intercanvi de trets estèril entre ells (Alfons i Buenaño), que finalment deriva en la mort política de qualsevol tipus d’acord entre ells, mentre tant l’Helena s’ho mira atrinxerada per no rebre cap tret i mantenir la dignitat política.

Vist aquesta situació el que no volien uns i altres, finalment ha passat, tenim un govern feble en minoria, s’ha deteriorat la relació entre les forces polítiques. O CiU assumeix que només podrà treballar en la línia d’afavorir politiques d'esquerres, en un mon que cada cop necessita més polítiques d’austeritat i retallades que sols poden exercir les mal anomenades polítiques de centredreta o no aconseguirem fer el que s’ha de fer per sortir-nos de la situació econòmica tant dolenta que tenim a l'ajuntament.

Torno a repetir, Tot té un temps i els que millor ho estant fent son el socialistes, han obtingut l’alcaldia i el govern amb un nul desgast polític, quant tindrien que ser ells qui es mullessin per formar el govern i rebre tot el foc creuat de tothom.