Fa dies que tinc la sensació que cada cop estem més enfonsats, ens falta l’espurna de la vida, de l’esforç, de la solidaritat, de compartir projectes. Com diu la cançó de l’Último de la Fila, “Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana” i això es el que ens passa, si no tenim diner sembla com si tot s’acaba.
Crec que és un bon moment per deixar de lamentant-nos, passar a l’acció i deixar enrera moltes coses que possiblement ens han portat aquí. Es l’hora de treballar per definir projectes de futur i de cercar per poc que sigui possible un petit espai per compartir-los amb els altres. Això es el que he volgut fer sempre i penso seguir fent-ho amb cada un de vosaltres. Per moltes coses que ens separin, si tant sols n'hi ha una que ens uneix, dons endavant i ha fer-la possible.
Si sou capaços de trobar aquest espai, a mi m’hi trobareu i Cerdanyola us ho agrairà.
Crec que és un bon moment per deixar de lamentant-nos, passar a l’acció i deixar enrera moltes coses que possiblement ens han portat aquí. Es l’hora de treballar per definir projectes de futur i de cercar per poc que sigui possible un petit espai per compartir-los amb els altres. Això es el que he volgut fer sempre i penso seguir fent-ho amb cada un de vosaltres. Per moltes coses que ens separin, si tant sols n'hi ha una que ens uneix, dons endavant i ha fer-la possible.
Si sou capaços de trobar aquest espai, a mi m’hi trobareu i Cerdanyola us ho agrairà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada