El Joc de les cadires

A l’espera de que deixi de sonar la musica. La família política de Cerdanyola segueix donant voltes a les cadires o llocs de la llista que donen entrada o no a l’Ajuntament, que bonic es veure una colla de gent clavant colzes i embranzides, per intentar estar ben amunt de la llista.

Uns o fan en silenci com qui no vol la cosa, altres se’ls acumula la feina i no saben per on començar, altres fan una festa per triar-los, fent veure que fan “algu”. I la resta ens o mirem de lluny, tant lluny com podem, per no sortir-ne perdent.

S’espera una primavera calenta i unes municipals coents, tant sols espero que Cerdanyola no surti perdent. Uns demanen regles de joc, altres que sigui net el joc, però tots amb els ganivets entre les dens, per no perdre temps. Jo simplement us diré, que un servidor deixa d’estar, per no fer-me mal.

Quines sorpreses en depararà, que ja no vull ni esperar.