4 de gen. 2011

Una possibilitat o l’única possibilitat

La veritat es que pocs dies desprès de publicar l’últim escrit al bloc, en el que reflexionava sobre la situació política i especialment qüestionant el candidat de CDC. Vaig rebre una trucada del candidat en persona. Sí, era l’Alfons que volia parlar amb mi i especialment del contingut del mateix. Un fet que d’entrada pot semblar normal entre un candidat i un militant d’opinió contraria. Per mi va ser quelcom més, va ser la primera vegada que algú de CDC afrontava d’una forma valenta una situació adversa, i no utilitzava la “callada por respuesta”!, he de dir que d’entrada aquesta valentia política l’hi he de reconèixer i l’emmarco com un gran tret diferencial del que hem tingut fins ara.

Penso que era evident el que ens teníem que dir i així ho vàrem fer. La veritat es que com sempre he pensat parlant la gent s’entén i no pot ser d’un altre forma, he de dir que van ser molts els punts de trobada, la majoria d’anàlisis en temes importants, fins i tot en moltes de les necessitats de la ciutat, poder les formes de fer no han afavorit gaire els espais d’entesa entre uns i altres, aquí vull incloure la meva etapa com a president d’Unió que poder no vaig saber fer-ho prou be, un càrrec que actualment assumeix el Jaume Folch a la perfecció, tot i com l’hi vaig dir a l’Alfons falta disposar de més espai per poder treballar junts.

No se si es una possibilitat o l’única possibilitat, el que tenim que buscar son els punts d’unió per poder construir projectes o alternatives reals, penso que l’Alfons no se si n’és conscient, d’esta en el pitjor moment per liderar CiU a Cerdanyola i que s’enfronta a una possible derrota contundent. La veritat es que la valentia política que m’ha demostrat i la seva il·lusió de ser el cap de llista de CiU, no se si seran suficient per afrontar amb fermesa els reptes de futur que te CiU a Cerdanyola i podrà construir el projecte sòlid, engrescador, obert i dinàmic que necessita la nostre ciutat.

Jo simplement demano a l’Alfons i de retruc al Jaume que tots els seus esforços s’encamini a construir d’una vegada els fonaments sòlid que necessita la federació per caminar junts amb el projecte comú de futur.

Si es així, tot i la meva opinió d’entrada, penso que podrem remar tots junts.

2 comentaris:

  1. Gràcies, Octavi, pel text. Estic segur que sabrem remar junts. Cerdanyola, i CiU, s´ho mereixen. Del teu escrit, només discrepo de la "possible derrota contundent". Si treballem junts, i bé, i fort, això no passarà. N´estic convençut. Alfons

    ResponElimina
  2. Alfons, en aquest punt jo també espero equivocar-me, de totes formes pot ser una situació o punt molt similar al que vàrem tenir fa quatre anys i que no vàrem ser capaços de gestionar correctament i molt menys afrontar-la de la millor forma. Es per això que vull que tots siguem conscients de que pot ser el punt de sortida o d’on tindrem que seguir construint el nostre projecte.

    Ànims Alfons que tenim molta feina per fer!

    ResponElimina